La pensió d’aliments a Catalunya: què inclou i quan s’ha de pagar?

La pensió d’aliments es defineix al Codi civil de Catalunya com “tot el que és indispensable per al manteniment, l’habitatge, el vestit i l’assistència mèdica de la persona alimentada, i també les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, un cop assolida la majoria d’edat, si no l’ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular”, incloent-s’hi, si escau, les despeses funeràries, si no estiguessin cobertes d’una altra manera. Però aquesta definició no està exempta de dubtes i conflictes d’interpretació, que generen múltiples discussions en el dia a dia de les persones separades o divorciades i que resoldrem en aquest post.

1. Quins conceptes inclou la pensió d’aliments a favor dels fills i filles?

Prenent com a base la definició anterior, cal aclarir, en primer lloc, que el concepte “aliments” no es limita a la mera subsistència, sinó que comprèn tot allò indispensable per al desenvolupament integral dels fills i filles. En aquest sentit, s’ha d’entendre dins la pensió els conceptes següents:

• El manteniment ordinari (alimentació, vestit i habitació).
• L’assistència mèdica i farmacèutica de caràcter ordinari.
• L’educació i la formació, fins i tot més enllà de la majoria d’edat si no s’ha completat per causes no imputables a la persona alimentada.
• Les despeses necessàries per al desenvolupament personal i social del menor.

En tot cas, és imprescindible que el conveni regulador o la sentència de divorci, separació o mesures paternofilials detalli de la manera més concreta possible quins conceptes inclou la pensió d’aliments per evitar conflictes entre els progenitors.

2. I les despeses extraordinàries, també s’inclouen dins la pensió d’aliments?

La pensió d’aliments cobreix amb caràcter general les despeses ordinàries dels fills i filles, és a dir, aquelles previsibles, periòdiques i necessàries, com ara l’alimentació, la roba, els subministraments, la quota escolar o el material escolar habitual.

Tanmateix, pel que fa a les despeses extraordinàries, és a dir, aquelles no periòdiques o de quantia rellevant (per exemple, tractaments mèdics no coberts per la sanitat pública, activitats extraescolars no habituals o classes de reforç, etc.), aquestes han de ser abonades en la proporció que s’acordi pels progenitors en el conveni regulador o per sentència, segons els ingressos de cada progenitor o progenitora, sempre que hi hagi acord entre tots dos sobre la despesa concreta. Aquestes despeses es pagaran sempre a banda de la pensió d’aliments.

3. Si hi ha guarda compartida, també s’ha de pagar pensió d’aliments?

Sí: l’obligació de prestar aliments no depèn del tipus de guarda que es fixi, sinó de les necessitats de l’alimentat i dels mitjans econòmics i possibilitats de la persona o persones obligades a prestar-los. Així ho estableix l’article 237-9 del Codi civil de Catalunya, que no fixa una quantia específica, sinó que aquesta s’haurà de determinar si existeix una desigualtat rellevant en la capacitat econòmica dels progenitors i d’acord amb el principi de proporcionalitat.

4. Hi ha una quantitat mínima de pensió d’aliments?

No obstant això, la jurisprudència sí que ha fixat una quantitat mínima necessària per cobrir les necessitats bàsiques dels fills i filles, fins i tot quan la persona obligada a prestar aliments té uns ingressos molt reduïts. És el que s’ha denominat “ingrés mínim vital”, que l’Audiència Provincial de Barcelona ha fixat en 200 euros per fill o filla.

Tanmateix, aquest mínim vital no s’aplica de manera automàtica, ja que el tribunal podrà valorar diferents variables aplicables al cas concret per considerar quina és la quantia que s’ha de fixar. Així, tindrà en compte, entre d’altres, les necessitats concretes i específiques dels fills i filles (alimentació, habitatge, vestimenta, educació, salut, etc.), les edats que tinguin, la capacitat econòmica i les possibilitats del progenitor obligat al pagament (si es troba o no en actiu laboral, nivell d’ingressos, patrimoni, etc.), la guarda i custòdia que s’hagi establert, el temps que passa amb cada progenitor, etc.

5. Es pot anar actualitzant la pensió d’aliments?

Sí. A més de l’actualització anual d’acord amb l’IPC o qualsevol altre índex de referència que pactin les parts, es pot sol·licitar un increment de la quantia en supòsits específics com, per exemple, l’augment del patrimoni de l’obligat al pagament o de les necessitats dels fills i filles, o la disminució dels ingressos del progenitor custodi.

6. Reflexió pràctica L’experiència demostra que una definició acurada de la pensió d’aliments i dels seus diferents components redueix de manera notable la conflictivitat posterior. Des del nostre despatx oferim assessorament especialitzat per determinar quins conceptes s’han d’integrar en la pensió, com articular-ne el règim de pagament i quines previsions convé incorporar en cada cas, amb la finalitat de minimitzar riscos i evitar litigiositat futura.