Mesures de suport a les persones amb discapacitat a Catalunya

Del concepte d’“incapacitació” a les mesures de suport

Durant dècades, quan una persona perdia la seva capacitat d’autogovern a causa d’una malaltia o d’una situació de discapacitat, la resposta legal era la incapacitat judicial.

Tanmateix, aquest concepte ha desaparegut del nostre ordenament jurídic arran de l’entrada en vigor de la Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica.

Amb aquesta nova regulació, ja no es parla d’incapacitar una persona ni de modificar-ne la capacitat, sinó que es promou el suport a la persona amb discapacitat en aquells àmbits en què ho necessiti, establint mesures concretes que variaran en funció de cada cas.

En definitiva, les mesures de suport a la persona amb discapacitat han substituït la incapacitat judicial, posant el focus en l’autonomia, la dignitat i el respecte a la voluntat de la persona.

Què són les mesures de suport a les persones amb discapacitat?

Les mesures de suport són instruments jurídics destinats a ajudar la persona amb discapacitat en la presa de decisions o en la realització de determinats actes, sempre respectant la seva voluntat, desitjos i preferències.

A diferència del sistema d’“incapacitació judicial”, la normativa actual pretén oferir una major flexibilitat en la protecció dels drets de les persones amb discapacitat, adaptant la mesura de suport a les necessitats i característiques individuals de cada persona.

En aquest context, Catalunya presenta una particularitat rellevant respecte de la resta de l’Estat, ja que la figura principal és l’assistència, mentre que el legislador estatal ha optat per la curatela.

L’assistència: la mesura de suport principal a Catalunya

A diferència del règim estatal, que s’articula principalment al voltant de la curatela, a Catalunya la figura central és l’assistència, regulada pel Codi civil de Catalunya.

La persona assistent no substitueix la persona amb discapacitat en la presa de decisions, sinó que l’acompanya, donant suport i facilitant que pugui exercir la seva voluntat i els seus drets per ella mateixa, en aquells àmbits en què ho necessiti.

L’assistència es pot establir de manera flexible i limitar-se únicament a determinats àmbits, com ara:

• Àmbit personal: ajuda en decisions del dia a dia, organització de la vida quotidiana i benestar general.
• Àmbit mèdic: suport en la comunicació amb els professionals sanitaris i en la comprensió i presa de decisions sobre tractaments mèdics.
• Àmbit patrimonial: suport o supervisió en la gestió de comptes bancaris, béns immobles, contractes, herències o administració del patrimoni.
• Àmbit jurídic: acompanyament en la realització d’actes jurídics, com la signatura de contractes, la interposició o el seguiment de procediments judicials, la compareixença davant d’administracions públiques o notaries, etc.

Per tant, a diferència del sistema anterior, basat en una incapacitat generalitzada, la resolució judicial pot establir assistència únicament en aquells aspectes de la vida de la persona que realment ho requereixin, de manera que la persona continua essent plenament capaç en la resta d’àmbits de la seva vida.

L’assistència pot ser voluntària, quan és la mateixa persona qui en sol·licita la designació, ja sigui judicialment o mitjançant escriptura pública notarial, o bé judicial, cas en què també s’haurà de respectar la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona amb discapacitat pel que fa al tipus i abast del suport.

Designació judicial de l’assistència: el procediment a Catalunya

Quan no existeix una designació voluntària prèvia o quan les circumstàncies ho aconsellen, l’assistència pot constituir-se mitjançant resolució judicial.

El procediment s’inicia a instància de la mateixa persona amb discapacitat, dels seus familiars, del Ministeri Fiscal o d’altres persones legitimades, i té com a objectiu determinar quins suports són necessaris i en quins àmbits concrets.

Durant el procés, es recull la valoració de diferents professionals i s’escolta tant la persona afectada com el seu entorn més proper, amb la finalitat d’establir una mesura proporcional, personalitzada i respectuosa amb la voluntat i les preferències de la persona.

La resolució judicial fixarà l’abast de l’assistència, les funcions de la persona assistent i, si escau, els actes concrets per als quals serà necessari el seu suport o intervenció.

Es tracta d’un procediment garantista, però també tècnicament complex, en el qual resulta fonamental un assessorament jurídic adequat des de l’inici. Una correcta preparació de la sol·licitud i una definició precisa de les necessitats de suport poden marcar la diferència entre una mesura ajustada a la realitat de la persona o una assistència excessiva o insuficient.

Des del nostre despatx acompanyem les persones amb discapacitat i les seves famílies durant tot el procés, oferint un assessorament proper i especialitzat per garantir que la mesura de suport respongui realment a les seves necessitats i respecti la seva autonomia. Si et trobes davant d’una situació d’aquest tipus o tens dubtes sobre com iniciar el procediment, no dubtis a contactar amb nosaltres.