Phishing bancari: com recuperar els diners i quan respon l’entitat bancària

En els darrers anys, els fraus bancaris a través d’internet han augmentat de manera significativa, sent especialment freqüents els casos de phishing. Aquest tipus d’estafa consisteix en la suplantació d’una entitat -habitualment bancària- mitjançant SMS, correus electrònics o trucades telefòniques, amb l’objectiu d’obtenir dades confidencials de la persona usuària.

Les persones afectades acostumen a assumir que, un cop produït el frau, els diners són irrecuperables. Tanmateix, la realitat jurídica és ben diferent: cada vegada és més freqüent que els tribunals condemnin l’entitat bancària a retornar les quantitats sostretes.

Existeix sempre responsabilitat en la persona usuària?

Les entitats bancàries solen rebutjar inicialment la devolució al·legant que hi ha hagut negligència per part de la persona usuària.

No obstant això, el marc normatiu aplicable en matèria de serveis de pagament estableix un principi clau: l’entitat bancària ha de reintegrar l’import de les operacions no autoritzades, llevat que pugui demostrar que la persona afectada va actuar amb negligència greu.

Això implica que no n’hi ha prou amb l’existència d’un engany, sinó que cal analitzar si la conducta pot qualificar-se realment com a negligència greu, un criteri que els tribunals estan interpretant de manera cada vegada més restrictiva en favor de les persones consumidores.

Casos reals de phishing guanyats en via judicial

Al nostre despatx hem tingut l’oportunitat de defensar diverses persones afectades per aquest tipus de frau bancari, obtenint resolucions favorables en via judicial.

En aquests casos, el patró era similar: la persona afectada rebia un SMS aparentment legítim de la seva entitat bancària, accedia a un enllaç on introduïa les seves dades i, posteriorment, es realitzaven transferències no autoritzades.

Les entitats bancàries van rebutjar inicialment la devolució, al·legant que s’havien facilitat voluntàriament les credencials.

Tanmateix, en seu judicial es va acreditar que:

• Existia una sofisticació suficient en el frau per induir a error una persona usuària mitjana
• El sistema de seguretat del banc no havia detectat operacions anòmales
• No es podia apreciar una negligència greu per part de la persona afectada

El resultat va ser la condemna a l’entitat bancària a retornar les quantitats sostretes, amb imposició de les costes judicials.

També és possible recuperar els diners sense anar a judici

Més enllà dels procediments judicials, és important destacar que no sempre és necessari adreçar-se als tribunals per recuperar els diners en casos de phishing bancari.

En diversos supòsits, després d’una reclamació ben fonamentada, el nostre despatx ha aconseguit que les entitats bancàries reintegrin les quantitats de manera extrajudicial, evitant a la nostra clientela un procés llarg i costós.

Això sol dependre de factors com la rapidesa en la comunicació del frau, la documentació aportada o la solidesa de la reclamació jurídica.

Una estratègia adequada des de l’inici pot marcar la diferència entre recuperar o no els diners.

Claus per reclamar en casos de phishing bancari

Si ets víctima d’un frau d’aquest tipus, és fonamental actuar amb rapidesa:

• Comunicar immediatament l’operació a la teva entitat bancària
• Bloquejar comptes i accessos
• Presentar una denúncia com més aviat millor
• Recollir tota la documentació possible

I, sobretot, analitzar el cas des d’un punt de vista jurídic abans d’assumir que els diners no es recuperaran.

En molts casos, les persones afectades no reclamen per desconeixement o per pensar que no hi ha solució, quan en realitat existeixen vies efectives per recuperar els diners. Una anàlisi jurídica adequada des de l’inici permet valorar les possibilitats reals d’èxit i definir la millor estratègia, ja sigui en via extrajudicial o judicial.

Per això, si has estat víctima de phishing bancari, és recomanable assessorar-se com més aviat millor per evitar perdre opcions de reclamació.